El karting es va originar als Estats Units durant la dècada de 1950. Després de la Segona Guerra Mundial, els entusiastes de la mecànica van construir vehicles senzills i petits de quatre-rodes per a l'esbarjo i les curses amb motors petits, tubs d'acer i peces de ferralla. Gràcies als seus baixos costos de fabricació, facilitat d'operació i maneig àgil, aquests vehicles van guanyar ràpidament popularitat i es van convertir en una forma diferent d'esport de motor.
El 1956, l'enginyer nord-americà Art Ingels va dissenyar i construir un kart que encarnava les característiques del vehicle modern. Amb un bastidor tubular d'acer, un motor petit i un sistema de transmissió de cadena-, el kart era lleuger i fàcil de manejar, el que el feia adequat per conduir i competir en espais compactes. A mesura que el disseny va guanyar força, el karting es va estendre ràpidament pels Estats Units i altres nacions, atraient un nombre cada cop més creixent d'entusiastes de les carreres. Posteriorment, a mesura que es van perfeccionar les regles de competició i els estàndards tècnics, el karting es va convertir en una disciplina de carreres integral.
A partir de la dècada de 1960, l'esport es va expandir globalment, progressivament professionalitzant-se i estandarditzant-se. Avui dia, el karting s'utilitza àmpliament en curses de competició, entrenament de pilots i activitats recreatives, i és reconegut com un pilar fonamental de l'esport de motor. Molts pilots professionals de cotxes de carreres van perfeccionar les seves habilitats en els karts, utilitzant la plataforma per adquirir experiència en el maneig de vehicles i les tàctiques de cursa-assentant així una base sòlida per competir en sèries de curses d'automòbils de-nivell superior.
